Dimecres 26 de Juliol de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
La SCOT participa en un debat sobre la Llei de costes
Sin título
28/5/2013
Notícia extreta de la pàgina web del Col·legi d'Ambientòlegs, COAMB

Albert Cortina, secretari de la Societat Catalana d'Ordenació del Territori, va participar el 27 de maig en un debat organitzat per l’ICAB, la SCOT i el COAMB sobre la reforma de la Llei de Costes, aprovada recentment al Parlament espanyol. Tot i que els ponents que hi van intervenir tenien visions diferents, la majoria va coincidir en criticar el nou text més que no pas en destacar els avenços de la reforma.

La presidenta del COAMB, Virgínia Domingo, va donar el tret de sortida d’aquest debat, moderat per Rafael Audivert, vicepresident de la secció de dret ambiental de l’ICAB, tot presentant el COAMB al públic assistent. Seguidament, va encetar el torn de paraula Dolors Miravet, advocada de Servei de Costes de la Generalitat de Catalunya , qui va contextualitzar el marc legislatiu i les competències de la Generalitat de Catalunya en la gestió costanera. Miravet va informar sobre algunes de les novetats que incorpora la nova llei en relació al Domini Públic Marítim terrestre (DPMT), entre les quals destaquen: les exclusions de l’àmbit d’afectació del DPMT; els efectes del canvi climàtic; les concessions i autoritzacions; així com les relatives a la franja de servitud de protecció i els nous usos que contempla la Llei (cultius marins, publicitat, esdeveniments d’interès públic i turístic, etc).

Albert Cortina, advocat urbanista i secretari general de la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT-IEC) va reflexionar sobre diferents aspectes: el debat de la Llei no és el mateix a Catalunya que a la resta de l’Estat pel sistema d’ordenació i planificació territorial implantat fins ara; sobre la pretesa introducció de l’amnistia a activitats i usos en l’àmbit del sistema litoral a través d’una legislació sectorial; el perill de la mercantilització de l’espai públic; i el factor econòmic important que representa a Catalunya el valor del paisatge de qualitat en la franja litoral.

Després d’aquesta intervenció va parlar Ferran Pons, doctor del Departament de Dret Administratiu de la UAB, qui es va preguntar si la nova llei millorarà la del 1988. També va remarcar la importància de tenir present allò que no diu la llei i va recordar que el nou atermenament del DPMT tindrà un cost; “qui ho pagarà?” es va preguntar. Finalment, Pons va exposar la interpretació contrària als pilars que “suposadament” pretén la llei: protecció del litoral, millora de la inseguretat jurídica en la franja litoral i comptabilització del desenvolupament econòmic amb la protecció del litoral.

Al debat també hi va participar Pilar Marco, responsable de la campanya de costes de Greenpeace Espanya, qui va oferir una visió crítica del text normatiu i de les conseqüències que comportarà sobre el sistema costaner. Per a Marco, s’ha perdut la oportunitat d’incorporar a la llei la gestió integrada de costes, i no queda clar cap a on tendirà la gestió a aplicar en les platges urbanes, naturals i semi naturals. A més, va assegurar que hi ha conseqüències directes i indirectes derivades de l’aplicació de la nova llei: inseguretat jurídica a l’entorn del sistema costaner; desprotecció de zones humides costaneres i salines (protegides per la UE per Directiva Hàbitats); introducció de desigualtats en el tractament de nuclis costaner; desvalorització de la costa; i privatització i increment de riscos en la franja litoral, entre d’altres.

El darrer ponent en intervenir va ser Joan Pons, ambientòleg i coordinador de la comissió de dret ambiental del COAMB. Pons va presentar la visió del COAMB en l’àmbit de costes i va recordar que la nova llei només respon als ‘usos humans’ de la costa, però no integra altres valors com la protecció del medi costaner; els serveis ambientals de la costa; l’encaix de les àrees marines protegides front la costa; i el fet que tot el que s’esdevé a la pròpia franja litoral vetlli per contribuir a garantir la protecció d’aquetes àrees marítimes. Tot i criticar la manca de participació ciutadana en el procés d’elaboració va mostrar-se confiat en què la nova delimitació del DPMT -a desenvolupar pel Reglament- es realitzi d’acord amb criteris científics i que el criteri del desenvolupament econòmic no incideixi de manera negativa en un espai fràgil i amb elevats valors naturals com és la costa.

Un cop acabades les intervencions es va iniciar un debat en què va participar el públic assistent, que va rondar el mig centenar de persones, i en el qual es van tractar aspectes com el paper de l'urbanisme; la preocupació sobre els tràmits administratius fins a la publicació del Reglament; la desregularització de l'espai costaner; la mercantilització de l'espai públic; així com l'avaluació ambiental estratègica i econòmica de la Llei.