Dimarts 27 de Juny de 2017
Aquest lloc web utilitza galetes pròpies i de tercers per recopilar informació estadística sobre els hàbits de navegació. Si segueix navegant, considerem que accepta la seva instal·lació i ús. Llegeix més Accepto
Crònica del debat sobre el Pla Director del CRT de Vila-seca i Salou, de Laia Núñez
Resum_acteCRT
12/05/2017

El passat dia 2 de maig, va tenir lloc el debat "El Pla Director del CRT de Vila-seca i Salou (BCN-World)", organitzat per la Societat Catalana de Geografia, en col·laboració amb la SCOT. A continuació us deixem la crònica que n'ha fet Laia Núñez.


El debat sobre el Pla Director del CRT de Vila-seca i Salou

Tres experts en urbanisme i ordenació territorial han fet una anàlisi crítica sobre el Pla Director Urbanístic del CRT Vila-seca Salou (abans BCNWorld) en la sessió-debat del passat 2 de maig coorganitzada per la Societat Catalana d’Ordenació del Territori (SCOT) i la Societat Catalana de Geografia (SCG).

Actuacions especials com el CRT de Vila-seca Salou a Catalunya tenen un gran impacte sobre el territori, transformen el paisatge i comporten dinàmiques de canvi. “Aquest és un projecte que s’ha gestat des de dalt: no hi havia uns objectius inicials clars i detallats per part de promotors que el volien tirar endavant, ni responia a algun tipus d’interès local, del país o d’abast més ampli”, assegurà Josep Oliveras, en la introducció al debat celebrat a la sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans.

En el cas del CRT no només hi ha implicat un pla director urbanístic (PDU) sinó que està emparat per lleis aprovades pel Parlament de Catalunya que han ajudat a impulsar aquestes transformacions (llei de 6/2014, de 10 de juny, que modifica la de creació del CRT i estableix nous percentatges de tributació en matèria de joc ). D’una banda, l’estudi econòmic financer del Pla Director del 2015 i la segona versió del 2016 es va centrar molt en la vessant de promoció turística (rendibilitat) i molt poc en l’aspecte de sostenibilitat econòmica i social. D’altra banda, amb aquest projecte es consolida una dinàmica en el Camp de Tarragona on s’ha apostat sovint per grans equipaments i infraestructures generades des de l’exterior i poc vinculades amb el territori que les acull.

Vinculació amb el territori.
Això ha estat així tant en el sector turístic (PortAventura) com en l’energètic (petroquímica i nuclear). S’hi han fet grans inversions a la regió, i amb tot, la taxa d’atur de la població local supera en un 50% la de la província de Lleida, que té una economia basada en l’agroalimentària, un sector en principi menys punter o lucratiu. Per exemple, en l’estudi d’impacte econòmic i turístic fet per uns professors de la Universitat Rovira i Virgili, els autors albiraven una oferta de 12.000 llocs de treball durant la fase de construcció, tot i que només es necessitarien entre 2.000 i 4.000 treballadors directes “una vegada el CRT funcionés a ple rendiment”. Unes xifres que no responen a cap projecte concret.

Temps d’espera.
Pel que fa a la previsió sobre quan arribarà aquesta fase de ple rendiment, la forquilla de temps també és força ampla. Malgrat l’optimisme del conseller de Territori, quan signava el PDU definitiu el passat mes de desembre i anunciava que “entre juliol i agost, veïns del Camp de Tarragona ja començaran a veure màquines a treballar", Joaquim Margalef, professor d’economia, que durant anys va ser cap del Gabinet d’estudis de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, no ho té tan clar. Margalef estima que podrien passar fins dos anys abans no s’aprovin tots els plans específics. Si a aquest període d’incertesa li sumem els sis anys de la fase de construcció, potser caldrà arribar al 2025 per entrar a la fase d’execució on serà possible veure les possibilitats reals de negoci. En definitiva, tretze anys és el temps que les empreses de joc hauran d’estar disposades a esperar, si comptem des del primer projecte inicial del 2012.

“Nou” producte turístic.
Una altra font d’incertesa és la idea d’invertir en el Complex Turístic Integrat o CTI ( denominació que rep el nou complex hoteler, comercial i de joc) com a nou producte basat en turisme de negocis i esdeveniments. En part, el CTI es planteja com a estratègia per desestacionalitzar el turisme a la Costa Daurada. Tanmateix, no ho tindria fàcil per captar nous mercats i diversificar el turisme de sol i platja. D’entrada, segons dades de l’Associació de Palaus de Congressos d’Espanya, hi ha hagut una davallada de la demanda en aquest sector entre el 2009 i el 2016 de casi un terç en el nombre d’esdeveniments (de 978 a 602) i de la meitat en el nombre d’assistents (1.050.000 a 554.000).

El mercat immobiliari. En els orígens de tot plegat ja s’havia arribat a la conclusió que calia fer un planejament que inclogués simultàniament el parc temàtic, els camps de golf i els habitatges o no funcionaria. No es va fer així, de manera que actualment el Parc temàtic es troba consolidat però el mercat immobiliari a la zona és poc eficient i es basa en segones residències. Té sentit plantejar ara prop de 2.500 nous habitatges, quan hi ha uns 43.000 habitatges secundaris i uns 21.000 de buits en els cinc municipis immediats? “El CRT ens havia presentat una bona oportunitat per rectificar el model d’ordenació actual, i la ocasió de convertir els “llits freds” (segones residències) en “llits calents” (hotels)”, observà durant el debat Robert Casadevall, geògraf i vocal de la Comissió d’Urbanisme de Catalunya, tal com havia defensat el director d’Incasòl Damià Calvet. En canvi, s’ha optat per fer “llits calents” i més “llits freds”. “Amb l’excepció dels casinos, el model proposat no es diferencia de l’actual ni cobreix cap deficiència existent al Camp de Tarragona”, afegia en aquest sentit.

La legitimitat del pla. La situació actual és que s’han qualificat 745.000 m2 de sòl en uns terrenys que abans no eren urbanitzables, el Consorci del CRT ha aprovat el Pla Director Urbanístic i Incasòl ha ofert una opció de compra, prorrogant-se fins finals de juny el període de presentació de propostes a concurs dels grups inversors candidats: HardRock i Melco per una banda, Peralada i Genting per l’altra. En aquest sentit, durant el debat els experts advertiren que, per manca de visions crítiques i de reflexions territorials, el territori està en funció de qui el compra.

D’altra banda, “s’ha establert una dinàmica on l’explicació al públic i l’aprovació del pla director es fan alhora.” En el seu torn de presentació, Jordi Sardà, professor de l’Escola d’Arquitectura de la URV, lamentà aquest fet, tot reivindicant que avui dia existeixen prou processos participatius com per implicar la ciutadania en la transformació del territori i les dinàmiques que se’n deriven. De fet, en la seva opinió els agents que participen en la presa de decisions no s’haurien de limitar als municipis de Salou i Vila-seca, sinó que la magnitud del projecte i del seu impacte justifica la implicació dels municipis veïns.

Arquitectura, medi ambient i ciutadania.
“No s’ha parlat encara de l’aspecte arquitectònic d’aquest nou artefacte”, comenta Jordi Sardà. “Imaginem per exemple que l’alçada màxima edificable fos la del Dragon Khan...” Quin aspecte tindrà aquesta nova coberta del territori de milers d’hectàrees? La qüestió no és tan secundària com pugui semblar, el complex del Casino de Monte Carlo el va fer l’arquitecte Charles Garnier, el mateix de la Òpera de París, i sabia el que feia des dels inicis. Però aquí, el propi dimensionat del pla ha estat marcat per una indefinició constant des del principi: des dels sis milions de metres quadrats que inicialment es volien qualificar fins als 745.000 m2 de sostre edificable, passant per successives esmenes. “En certa manera, el CRT presenta un grau d’alienació del territori encara més alt que el de Las Vegas, que almenys consta de vials i espais d’ús públic i és gratuït.” Com a contrapunt, un exemple d’infraestructura a l’altra banda de l’espectre seria el de la passarel·la de Vila-seca que travessa l’A-7.

Tot plegat fa pensar que la veritable qüestió no és tant l’adequació del PDU com la legitimitat del model proposat per se. Al cap i a la fi, el primer no és més que una eina d’ordenació territorial, i per molt que estigui raonablement desenvolupada, no cobreix les inconsistències en la presa de decisions.

Al final de la sessió, Josep A. Báguena, president de la SCOT va fer un resum de les diferents consideracions que havien expressat els tres experts, tot posant de relleu la importància del debat centrat en el lloc on es produeix l’actuació, l’impacte que té el CTI com a artefacte dins el CRT en el territori, i l’oportunitat o necessitat de fer un Pla Director Urbanístic per encaixar-hi el projecte.

El debat va ser més curt de que s’hauria desitjat, tal com va expressar un dels assistents, perquè el temps disponible es va esgotar mentre els interrogants continuaven en el cap dels presents. Serà interessant veure com es desenvolupa aquest tema, perquè el 30 de juny acaben les propostes que han de presentar les dues societats seleccionades per gestionar el complex del CRT. Ara bé, una cosa quedava ben clara, els terrenys ja s’han requalificat i pels seus propietaris tenen un nou valor.

Laia Núñez
Imprimeix Enviar notícia
La TafaneraDeliciousGoogleRemoumeMenéameDiggTechnoratiCatosferaFacebookTwitterYahoo! BookmarksTechnorati